ENTREVISTA A JAUME
Introducció
Bankia és un banc espanyol amb seu a València i Madrid, fundat el 3 de desembre de 2010, en ple procés de
reestructuració del sistema financer a Espanya.
Amb 12 oficines a Mataró.
Hem entrevistat a Jaume Pina, que és un veí Mataroní que treballa com a comercial a la sucursal de Bankia del Passeig de Ramon Berenguer del barri de Cerdanyola.
Entrevista
Hola, bona tarda, Jaume. En primer lloc, moltes gràcies per atendre’ns.
Bona tarda.
Quants anys fa que treballes al banc?
Fa una mica més de vint anys, des de l'any 98.
Quina és la seva formació o experiència?
Tinc un Cicle Formatiu de Grau Superior d'Administració i Finances i una diplomatura en Gestió i Administració Pública. Llavors dins del banc es fa una formació interna: cada any ens van fent cursets i tot sovint ens estan preparant en MiFID o en temes diversos d'assegurances. Vull dir que cada any estem estudiant.
Què et va inspirar a començar a treballar en un banc?
Em va inspirar una mica el meu pare que em va inculcar que anés a treballar a una entitat financera. Abans era molt més estable la feina a un banc, per dir alguna cosa, un horari bo, un salari bo, una feina més o menys digne, que estava bé.
Com és treballar en Bankia, de que estàs mes orgullós?
Orgullós? No ho sé, d'atendre els clients, de tractar amb ells, parlar, ajudar-los, d’entendre’ls, donar-los una solució als seus problemes del dia a dia. No només és vendre productes, no només és donar diners sinó que també és escoltar-los. Tenen angoixes, tenen neguits i bé, ajudar-los una mica.
Com veu la situació de Mataró avui en dia?
Molt malament. Hi ha un atur molt gran, hi ha molta gent necessitada sobretot de aquí del barri. Ho veiem perquè hi ha persones de molts tipus que vénen a demanar ajudes, no tenen feina, tenen molts fills a educar i pujar. Vull dir, és complicat, no sé quina solució té.
Amb el debat de la igualtat salarial de genere creu que Bankia és justa?
Igualtat salarial sí, des de sempre no tinc coneixement...
Tots cobrem igual tant homes com dones. Una altra cosa seria potser en el tema de càrrecs directius, on potser hi hagi més homes que dones, no et diré pas que no. Ara, per que fa als salaris, es cobra el mateix pel fet de ser home o dona. És una igualtat total.
ARA CANVIANT DE TEMA
En el sector hipotecari ens pot fer un petit balanç de com ha anat el 2018?
Al 2018 han crescut el nombre d'hipoteques per una part gràcies al tipus d'interès fixe que estem donant i per altra part també perquè de mica en mica hi ha més feina. S'està movent la cosa no als ritmes d'abans, la crisi havia destruït molts llocs de treball i ara el que hi ha és més contractes més precaris que d'abans. Així que ara s'està començant a moure una mica i llavors les tipus d'hipoteques van pujant mica en mica.
Vostè creu que encara hi ha crisi?
Sí.
Quan pronostica vostè que durarà aquesta crisi?
Això no ho sé. Estem en un món molt globalitzat, tot afecta, llavors el que pugui passar a Estats Units afecta aquí, a Alemanya i a tot arreu. A més, els cicles econòmics abans eren molt més curts, ara són més amplis. En definitiva, crec que trigarem encarà uns anys.
Amb tanta gent sense feina, que entenen vostès per un treball estable quan van a concedir una hipoteca?
El treball estable ha canviat molt i, abans si eres fixe hi podies estar-hi tota la vida, ara no. Si demanen un ERO, estàs al carrer.
Nosaltres, a l'hora de demanar hipoteques, sí que demanem que tinguis contracte indefinit però mirem la vida laboral. Vull dir que ho tenim tot en compte; però el fet de tenir el contracte indefinit no pressuposa cap garantia de que puguis pagar-ho tot perfectament.
Quin és el proper repte del sector en la seva opinió?
El repte que tenim nosaltres, i tots els bancs, totes les empreses, crec que són les noves tecnologies, la digitalització. Volen que tot és faci a través de les app, per mòbil, que el client sigui més autònom. Cal dir que hi ha una part de població que li costarà: la gent gran, la gent que no te una educació, que no en saben; però volem que de mica en mica la gent trepitgi menys les oficines o que ho faci tot per les aplicacions.
Demanen als clients més enllà del que poden pagar o solen ser realistes?
Són bastant realistes. A més, Bankia, estant intervinguda, ens ho mirem molt el què realment es pot pagar, i sabem que la gent ha de viure, vull dir, no financem tota la part, tot el pis. Mirem quins ingressos tens, quins estalvis tens, quins deutes ... i amb el que et sobri has de viure, i si no, no donem hipoteques.
Ja per acabar i tenint en compte la seva experiència, ens agradaria que ens donessis algun consell, frase o motivació als alumnes de l'escola d'adults de Tarongers, per a la seva posterior sortida al mercat laboral
A veure, doncs no parar d'estudiar, no parar de formar-se... Penseu que aquest món és molt competitiu i s'ha d'estar molt especialitzat. És el que diem nosaltres: hem tingut uns estudis, hem començat a treballar, però no hem parat. No perquè ho volem, és que no ens han deixat parar, tampoc, vull dir: o estudies o et formes, o us mengen. Llavors l'entitat en què treballis sempre dóna eines perquè tu puguis seguir estudiant i preparant-te i especialitzant-te en allò que estàs fent en el dia a dia.
Molt bé, moltes gràcies per accedir a aquesta entrevista i per dedicar-nos el seu temps.
Bankia és un banc espanyol amb seu a València i Madrid, fundat el 3 de desembre de 2010, en ple procés de
reestructuració del sistema financer a Espanya.
Amb 12 oficines a Mataró.
Hem entrevistat a Jaume Pina, que és un veí Mataroní que treballa com a comercial a la sucursal de Bankia del Passeig de Ramon Berenguer del barri de Cerdanyola.
Entrevista
Hola, bona tarda, Jaume. En primer lloc, moltes gràcies per atendre’ns.
Bona tarda.
Quants anys fa que treballes al banc?
Fa una mica més de vint anys, des de l'any 98.
Quina és la seva formació o experiència?
Tinc un Cicle Formatiu de Grau Superior d'Administració i Finances i una diplomatura en Gestió i Administració Pública. Llavors dins del banc es fa una formació interna: cada any ens van fent cursets i tot sovint ens estan preparant en MiFID o en temes diversos d'assegurances. Vull dir que cada any estem estudiant.
Què et va inspirar a començar a treballar en un banc?
Em va inspirar una mica el meu pare que em va inculcar que anés a treballar a una entitat financera. Abans era molt més estable la feina a un banc, per dir alguna cosa, un horari bo, un salari bo, una feina més o menys digne, que estava bé.
Com és treballar en Bankia, de que estàs mes orgullós?
Orgullós? No ho sé, d'atendre els clients, de tractar amb ells, parlar, ajudar-los, d’entendre’ls, donar-los una solució als seus problemes del dia a dia. No només és vendre productes, no només és donar diners sinó que també és escoltar-los. Tenen angoixes, tenen neguits i bé, ajudar-los una mica.
Com veu la situació de Mataró avui en dia?
Molt malament. Hi ha un atur molt gran, hi ha molta gent necessitada sobretot de aquí del barri. Ho veiem perquè hi ha persones de molts tipus que vénen a demanar ajudes, no tenen feina, tenen molts fills a educar i pujar. Vull dir, és complicat, no sé quina solució té.
Amb el debat de la igualtat salarial de genere creu que Bankia és justa?
Igualtat salarial sí, des de sempre no tinc coneixement...
Tots cobrem igual tant homes com dones. Una altra cosa seria potser en el tema de càrrecs directius, on potser hi hagi més homes que dones, no et diré pas que no. Ara, per que fa als salaris, es cobra el mateix pel fet de ser home o dona. És una igualtat total.
ARA CANVIANT DE TEMA
En el sector hipotecari ens pot fer un petit balanç de com ha anat el 2018?
Al 2018 han crescut el nombre d'hipoteques per una part gràcies al tipus d'interès fixe que estem donant i per altra part també perquè de mica en mica hi ha més feina. S'està movent la cosa no als ritmes d'abans, la crisi havia destruït molts llocs de treball i ara el que hi ha és més contractes més precaris que d'abans. Així que ara s'està començant a moure una mica i llavors les tipus d'hipoteques van pujant mica en mica.
Vostè creu que encara hi ha crisi?
Sí.
Quan pronostica vostè que durarà aquesta crisi?
Això no ho sé. Estem en un món molt globalitzat, tot afecta, llavors el que pugui passar a Estats Units afecta aquí, a Alemanya i a tot arreu. A més, els cicles econòmics abans eren molt més curts, ara són més amplis. En definitiva, crec que trigarem encarà uns anys.
Amb tanta gent sense feina, que entenen vostès per un treball estable quan van a concedir una hipoteca?
El treball estable ha canviat molt i, abans si eres fixe hi podies estar-hi tota la vida, ara no. Si demanen un ERO, estàs al carrer.
Nosaltres, a l'hora de demanar hipoteques, sí que demanem que tinguis contracte indefinit però mirem la vida laboral. Vull dir que ho tenim tot en compte; però el fet de tenir el contracte indefinit no pressuposa cap garantia de que puguis pagar-ho tot perfectament.
Quin és el proper repte del sector en la seva opinió?
El repte que tenim nosaltres, i tots els bancs, totes les empreses, crec que són les noves tecnologies, la digitalització. Volen que tot és faci a través de les app, per mòbil, que el client sigui més autònom. Cal dir que hi ha una part de població que li costarà: la gent gran, la gent que no te una educació, que no en saben; però volem que de mica en mica la gent trepitgi menys les oficines o que ho faci tot per les aplicacions.
Demanen als clients més enllà del que poden pagar o solen ser realistes?
Són bastant realistes. A més, Bankia, estant intervinguda, ens ho mirem molt el què realment es pot pagar, i sabem que la gent ha de viure, vull dir, no financem tota la part, tot el pis. Mirem quins ingressos tens, quins estalvis tens, quins deutes ... i amb el que et sobri has de viure, i si no, no donem hipoteques.
Ja per acabar i tenint en compte la seva experiència, ens agradaria que ens donessis algun consell, frase o motivació als alumnes de l'escola d'adults de Tarongers, per a la seva posterior sortida al mercat laboral
A veure, doncs no parar d'estudiar, no parar de formar-se... Penseu que aquest món és molt competitiu i s'ha d'estar molt especialitzat. És el que diem nosaltres: hem tingut uns estudis, hem començat a treballar, però no hem parat. No perquè ho volem, és que no ens han deixat parar, tampoc, vull dir: o estudies o et formes, o us mengen. Llavors l'entitat en què treballis sempre dóna eines perquè tu puguis seguir estudiant i preparant-te i especialitzant-te en allò que estàs fent en el dia a dia.
Molt bé, moltes gràcies per accedir a aquesta entrevista i per dedicar-nos el seu temps.